• L’ull i la visió, òptica, càmera fosca: 

Si els nostres ulls poden veure un objecte, és perquè la llum els arriba des d'aquest. Aquesta llum travessa la còrnia, entra per la pupil·la i travessa el cristal·lí. La llum llavors es projecta sobre la retina, on els cons (per als colors) i els bastons (en blanc i negre) passaran els estímuls rebuts al nervi òptic que va fins al cervell. Hi ha dos nervis òptics per ull, un per a cada meitat del camp visual. En el quiasma òptic s'ajunten els quatre nervis, però després se separen. Els dos nervis òptics corresponents a l'esquerra de l'ull (dreta del camp visual) aniran junts a l'esquerra, i viceversa, els de la dreta (esquerra del camp visual) també aniran junts. D'aquesta manera es formarà una imatge totalment inversa a l'escorça cerebral, és a dir que, per exemple, el quadrant superior dret del camp visual es projectarà a la part inferior esquerra de l'escorça visual.

​

​Una cambra fosca és una petita habitació al qual se li han tapat totes les escletxes i entrades de llum de l'exterior per evitar que aquesta faci mal les substàncies químiques, el paper i tot el material sensible a la llum que s'usa per al revelat fotogràfic.

​

• Orígens de la fotografia:

Els inicis història de la fotografia es remunten en l'Antiguitat, durant el segle xviii, amb el descobriment de la cambra fosca (o càmera obscura) i l'observació d'algunes substàncies visiblement alterades per l'exposició a la llum. La unió d'aquests dos fenòmens va portar a la captura d'imatges.

​

• Pictorialisme:

El pictorialisme és un corrent fotogràfic de pretensions artístiques que es desenvolupa a nivell mundial (tot i que principalment a Europa, Estats Units i Japó) entre finals dels anys 1880 i el final de la Primera Guerra Mundial.[1]

Els autors distancien de la realitat perquè les seves fotografies siguin només imatges i no una mera reproducció de la realitat, motiu pel qual busquen deliberadament el desenfocament d'efecte. Formalment, la resolució plàstica derivada de la imatge borrosa i els temes que trien els pictorialistes, assenyalen una forta influència de l'impressionisme.

​

• Fotoperiodisme i fotografia documental:

El fotoperiodisme, periodisme fotogràfic, periodisme gràfic, fotoreportatge o reportatge gràfic és un gènere de fotografia i també de periodisme. Els professionals que s'hi dediquen són coneguts generalment com a fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent.

Es diferencia d'altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d'un coneixement de l'actualitat política, social i cultural.

​

• Nova visió: 

La Nova Visió, també conegut com a Neues Sehen o Neue Optik va ser un moviment artístic no específic de la fotografia que es va desenvolupar en la dècada de 1920. Aquest moviment es relaciona directament amb els plantejaments de la Bauhaus. La Nova Visió considera la fotografia com una pràctica artística autònoma amb les seves pròpies lleis de composició i il·luminació, a través de la qual l'objectiu de la càmera es converteix en un segon ull per poder mirar el món. 

Aquesta nova mirada es basa en l'ús d'enquadraments sorprenents, en la recerca del contrast en les formes i en la llum, en l'ús de plànols en picat i contrapicat, etc. És coetani a la Nova objectivitat amb la qual comparteix la defensa de la fotografia com un mitjà específic d'expressió artística, encara que Nova visió defensa l'experimentalisme i l'ús de procediments tècnics en l'expressió fotogràfica.

​

• Fotomuntatge:

El fotomuntatge és un retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. 

​

• Surrealisme: 

La fotografia surrealista és una tendència artística dins de l'àmbit de la fotografia amb l'objectiu de captar i expressar, per mitjà de la imatge, l'essència i inquietuds de l'ésser humà [cita requerida] a través de tècniques i temàtiques fotogràfiques que apel·len a el món de l'inconscient , de l'irracional i de l'oníric.

​

• Futurisme: 

El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística. Procedeix del cubisme i és el primer moviment artístic que s'organitza com a tal, es reconeix i es defineix amb un manifest. 

El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb tota la història de l'art passada. Rebutjava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporània, la innovació i les darreres tecnologies.

​

• Dadaisme:

El dadaisme, també conegut com a moviment dadà,[1] va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó instaurat pel positivisme.

​

• Street photography:

Fotografia de carrer o de carrer és la fotografia protagonitzada per la condició humana en llocs públics.

​

• Fotografia d’autor: 

Fotografia d'autor és el gènere en el qual no s'avalua la tècnica ni una fotografia en particular, sinó la artisticitat de treball més ampli de el fotògraf.

​

• Escola de Düsseldorf:

l'escola de fotografia de Dusseldorf és el nom assignat als fotògrafs que van estudiar amb Bernd i Hilla Becher a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf durant la dècada de 1970. Aquest grup es va dedicar a les imatges industrials en blanc i negre de la tradició alemanya anomenada nova objectivitat.

​

• Fotografia humanista:

La fotografia humanista és un moviment que té com a objectiu principal remarcar la figura de l'ésser humà en les fotografies. Es tracta de capturar moments de la vida de les persones sense posar l'accent en res accessori que distregui la mirada.