-
Càmera subjectiva:
En aquest cas, se'ns dóna un punt de vista intern per ficar-nos en la pell d'algun personatge de la història.
-
Càmera objectiva:
La posició de la càmera ens dóna un punt de vista neutre, el d'algú que veuria l'escena des de fora.
-
Càmera fixa:
La càmera està sobre un trípode i no fa cap moviment.
És molt usual a les pel·lícules antigues per la dificultat que suposava fer moviments de càmera en aquella època.
-
Panoràmica:
Aquest moviment de càmera es caracteritza per moure's sobre el seu propi eix, ja sigui de forma vertical, horitzontal o oblicua.
-
Travelling:
La càmera es desplaça per l'escena sobre uns rails. El moviment pot ser lateral o frontal (exemple dels dos tipus: escena final d'Amélie). També pot ser circular si la càmera gira al voltant del personatge.
-
Moviment lliure:
És quan la càmera no segueix un moviment marcat. Pot fer-se amb grúa o amb la càmera a l'espatlla (steadycam).
-
Steadycam:
Càmera subjecta a l'espatlla de l'operador a través de cintes i suports que redueixen i dissimulen les vibracions, estabilitzen.
-
Muntatge:
Combinació de diferents plans mitjançant l'edició.
-
Muntatge dialèctic:
Consisteix en posar dos plans successius que per sí sols no tenen gaire significat, però que junts provoquen que l'espectador/a faci una associació que els doni sentit.
-
Muntatge altern:
Se'ns mostren dues o més accions que passen alhora i convergiran al final (exemple: escenes de persecució).
-
Muntatge paral·lel:
Se'ns mostren dues o més escenes que passen en llocs i moments diferents creant un estat d'ànim/associació d'idees en l'espectador.
-
Plà seqüència:
Aquest pla ens mostra una seqüència ininterrompuda, es segueix l'acció en un sol pla i en temps real.
-
Continuïtat / Raccord:
Es tracta de la relació entre plans que representa que passen un darrere de l'altre. És habitual gravar la mateixa escena en diferents moments/dies, per això s'ha de vigilar que la llum, el vestuari,... coincideixin a tots els plans. Quan això no es fa bé se'n diu error de raccord.
-
Llum creuada:
S'il·lumina al personatge des de diferents punts, donant nitidesa i evitant ombres.
-
Llum picada:
La llum ve des de dalt. Això dóna un aspecte cansat al personatge.
-
Llum contrapicada:
La llum ve des de sota, ressaltant molt les ombres. És un recurs usual en les pel·lícules de terror.
-
Contrallum:
La llum es troba davant de la càmera i dóna una imatge, o bé misteriosa, o bé confosa i poc definida.
-
Llum frontal:
La llum es situa darrera de la càmera. Redueix el relleu, els detalls, deixa les figures molt planes.
-
Llum lateral:
La llum ve d'un costat i aconsegueix l'efecte contrari que quan la llum és frontal. Es destaquen molt les figures, els contorns, i es deixa una de les parts a l'ombra.